dijous, 5 de desembre de 2013

El final és el començament

Bona tarda,

Diu Tonucci:

Els bons mestres han sigut desobedients. Sempre he pensat

que no es pot millorar l’escola a base de lleis. No podem fer

que un mal mestre siga un bon mestre només aplicant una llei.

I una mala llei no obliga un bon mestre a fer una mala escola.
 

 


I diu també:

Estic convençut que l’aprenentatge hauria de ser fàcil, atractiu

i interessant. Però no és que jo ho desitge,

és que, o és així o no és.  

Tot això i més aquí.


Llegint-ho, pensava que és un bon resum del que m'emporto d'aquesta asisgnatura, el que una coneguda en diu "sensación de manantial". Alguna cosa dins meu ha començat a brollar en plantejar-me com he arribat a aprendre, què he après realment, com es transmet el coneixement entre les persones, com aprenem de l'entorn i, sobre tot, el vincle que hi ha entre educació i ser persona. S'ha obert una porta, i és independent del que passi en el futur.

Hi ha un altre concepte que he ampliat: l'agraïment. Hi ha una web educativa interessant, TED-Ed / Lessons worth sharing, que difon vídeos educatius apareguts a YouTube, i on trobau vídeos que no os esperau per aquesta assignatura, com el que parla d'aquest tema de ser agraïts a la vida. És en un anglès molt bo d'entendre:




I gràcies companys!! Al llarg d'aquestes classes, he pogut apreciar la qualitat humana i profesional de cadascun de vosaltres (i cadascun dels profes!!).


El cant dels ocells

A classe hem fet debats mitjançant una eina TIC de petit format: el Twitter. Donat que s'ha de transmetre alguna informació en 140 lletres, el nom és del més apropiat, és un xiulet per cridar l'atenció.

Ens van crear la hashtag #edubate, i hem anat enviant missatges de suport envers el sistema educatiu tradicional (amb exàmens, deures i memorització) i envers nous sistemes (per exemple, conceptes amb treball en grups i alumnes que construeixen el seu procès d'ensenayment). Canviàvem de postura argumental per torns.

Ha estat sorprenent, perquè la primera impressió és no poder desenvolupar les idees en el format dels tuits, donat el límit de text, però en realitat això potencia el missatge. Has de resumir el que les persones de parla anglesa dirien: 'What's your point?'

Per això, l'eina Twitter fomenta les intel.ligències múltiples, donat que s'ha de sintetitzar la informació que es dona (intel.ligència de lectoescriptura), i a més es poden emmagatzemar vídeos i fotografíes pròpies i d'altres persones (intel.ligència visual-espacial), entre d'altres Per exemple, al compte Twitter a que es refereix l'anterior enllaç, el de Loic Le Meur, promotor de Le Web. Aquest autor i divulgador de les TIC prefereix Twitter a Facebook, donat que el contingut llarg es pot afegir mitjançant enllaços, i té un per a ell invaluable motor de recerca.

Totes aquestes característiques fan que Twitter funcioni realment com una potent xarxa per compartir informació, ja editada i comentada, que es transmet de manera significativa, donat que et suscrius als missatges que dessitjes rebre de persones determinades. Aquests missatges manifesten opinions documentades, o basades en la pròpia experiència, pel que qui els envia considera que poden ser rellevants o d'interès pels seus seguidors. I el concepte de 'seguidor' també fa que es tingui més cura amb la informació que es transmet, es 'cuida' a un grup de persones interessades en el que tens a dir, se'ls hi ofereixen coses bones.

De les persones que he començat a seguir a Twitter des que va començar l'activitat de debat, un dels meus preferits es l'esmentat abans, Loic Le Meur. Ell sol parlar de noves tecnologies aplicades a la vida real, al creixement global de les persones per mitjà del coneixement, i també de vegades res relaxa i retuiteja petites joies com aquesta:

 
Ho haviem esmentat a un post anterior, on es parlava de les investigacions de Siemens, i no ens cansem de esmentar que agraïm poder veure persones així d'innovadores i sense por, que realment fan avançar la raça humana.

dijous, 14 de novembre de 2013

Triar el gra de la palla

Bon dia,

Després de treballar a classe, què fem per saber si ens ha servit d’alguna cosa?
Autors com José Luis Castillo, Neus Sanmartí, Jordi Adell, Mª del Mar Prendes et al. i molts d’altres, estan d’acord en què l’avaluació ès la clau que obri aquesta pregunta.
Això ens fa replantejar molts de conceptes previs, de la pròpia avaluació i del cor de l’ensenyament. Què volem ensenyar a altres persones? Què volem que aprenguin? Amb quin nivell de riquesa i matisos? Amb quina equitat?
I la resposta es troba allí mateix, tal com diu Neus Sanmartí:
“L’avaluació és per aprendre”!
Per avaluar recollim informació, emetem un judici i prenem decisions. Aquestes decisions poden ser:
-          Per classificar, seleccionar, orientar. Aquí ens trobem amb l’avaluació tradicional.
-          O ser decisions pedagògiques, per ajudar a millorar i que cadascú s’avalui ell mateix, segons una avaluació formativa. Arriba més enllà d'axiò, proposant l’avaluació formadora, on el propi alumne es desenvolupa de manera autònoma i va sabent quan no ho ha fet bé.
Per això és molt útil la coevaluació entre companys (“que ells facin de mestres”), ja que és molt més fàcil veure millores en el treball dels altres, per després aplicar-les al propi.
Tot això ens permet innovar. Tal com diu la mateixa Neus Sanmartí, canviar l'avaluació implica canviar tot el sistema d'ensenyament i aprenentatge, i cita que "Si no canvia l'avaluació, no canvia res". Aquí tenim una manera molt gràfica d'explicar-ho:
 
Innovation and Evaluation
 
I d'una manera més panoràmica, ens ho expliquen al següent Slide Share:

'Evaluación curricular', de mbulas
 
Consider que això és el treball en equip, tant entre alumnes, com professors i companys de feina: aprendre avaluant els propis coneixements front als dels altres, per millorar el propi aprenentatge. Així veim com n'està de relacionat l'aprenentatge amb l'avaluació, és a dir, amb la capacitat de raonar el que fem, per això ens permet evolucionar com persones amb competències a la vida.

No aprenem de manera aïllada: encara que sigui llegint un llibre tot sols al cim d'un puig, han participat moltes persones perquè ens arribi a les mans i per formar a qui el va escriure. Per tant, la bona avaluació implica una relació benevolent entre persones que contribueixen a un bé comú, analitzant els fets per triar el gra de la palla, i així avançar.

Els companys donen la seva opinió a VoiceThread:
 

 

diumenge, 3 de novembre de 2013

Com ets?

Bon dia,



No m'he pogut resistir a crear un avatar de Zabala diguent "El saber fer és inherent a les competències. S'aprèn fent"! Potser no es pareixen molt, però la versió gratuïta del programa dóna fins aquí...

La frase que diu és la segona part d'aquest concepte que repetim tant, de 'competències' i 'ensenyar per competències': saber ('Què has après?'), saber fer ('Què saps fer'?), i ser, o les pròpies actituds ('Com ets?'). Potser una possible manera de resumir-ho seria més o menys: 'Desprès de repetir un model teòric fins que l'has fet teu i el pots aplicar a la vida real, no has après del tot si no t'esforces en aplicar-lo bé ni t'has fet millor persona pel camí'.

Hi ha un gran debat a l'Estat espanyol degut a aquest concepte, quan és un dels principis bàsics de la llei educativa vigent els darrers anys: 'Buscar una formació personalitzada que impulsi una educació integral en coneixements, habilitats i valors'. Naltros palpam cada dia la gran diferència entre el que diuen normatives i tendencies internacionals, i les possibilitats de la pràctica docent, tot i no haver començat ni tan sols les pràctiques de la formació.

El debat s'ha alimentat també al llarg dels anys, amb els diferents canvis de normativa que hem tingut a l'Estat espanyol (fins ara, els continguts mínims que hi venen establerts marquen entre el 55 i el 65 % obligatori que s'ha d'ensenyar). Després de més de cent anys amb el mateix marc legal, el 1970 va arribar la Llei General d'Educació, i la LOGSE del 1990 ho adaptá a les tendències educatives que ens arribaven. Desprès la LOCE, l'actual LOE que es preveu canviar amb la LOMCE...

Ès una lluita entre maneres de fer i veure les coses. Necessitam un consens social dels mínims que hi ha d'haver a l'educació, i respectar els professionals que hi treballen. D'altra banda, em fa pensar que com a professionals també ens hauriem de respectar a nosaltres mateixos, i buscar millorar. Un exemple el podem trobar en un enllaç que ha enviat un company a un fòrum d'assignatura. És un programa a Catalunya Ràdio, parlant del sistema educatiu als països nòrdics, i el cas de Finlàndia en particular. Diuen que allí la nota de tall per entrar a magisteri sempre està per damunt del 9/10, es la formació que trien "els millors de la classe", donat que dins dels seus valors culturals el respecte per l'ensenyança i els qui la imparteixen és enorme. Els mestres es formen més anys que a cap altre país, i ho segueixen fent al llarg de la vida. Ells mateixos i la societat consideren que els mestres han de 'saber' i 'saber fer' molt i que, per damunt de tot, han de ser grans persones: consideren que vals pel que arribes a ser dins teu, i el que pots aportar a la societat. Així ho transmeten als alumnes amb gran facilitat, i ells aprenen ràpidament.

Sense més comentaris. Només m'agradaria esmentar una nova entrada al bloc d'Steve Wheeler, un dels 'gurus' en l'aplicació de les TIC a l'ensenyament, ara diguent 'Hey teacher, leave them kids alone!' (traducció aquí!).

dijous, 31 d’octubre de 2013

Polit

Bon dia,

Un llibre de dibuix em va ensenyar a veure bellesa en la soca d'un arbre, en un munt de tubs amuntegats, en els patrons que es repeteixen a la natura.

2013-10-20 13.19.26
Fotografia: elaboració pròpia

Potser el mestre ès qui mostra les coses bones de la vida, allò en que no t'hauries fixat, allí on no hauries arribat.

Dels mestres antics, alguns deien: Si passa alguna cosa polida enmig d'un bosc on ningú ho veu, o algú té una acció polida envers un altre sense que hi hagi testimonis, ès polit? Tenim el concepte de bellesa com una cosa que necessita ulls que ho vegin per existir, igual que el color requereix una estructura dels ulls molt concreta, condicions de llum, etc. per vore'l. Potser hi ha moltes formes de bellesa, com diria Antoine de Saint-Exupéry, "invisibles als ulls", encara que sí visibles amb els ulls del cor.

Com ja hem dit aquí i a un post anterior, el mestre és a tot arreu i per a tots, només hi ha que tenir els ulls oberts.



"Viatge Interior" - Elaboració pròpia

En l'actualitat, associam coneixement amb llocs tancats, potser hem d'ampliar la nostra mentalitat, tinguent en compte que no existeixen les veritats en bloc. El mateix concepte d'intel.ligència i capacitat personal va canviat a mesura que es fan nous descobriments. M'interessa molt el concepte d'intel.ligències múltiples de Howard Gardner, crec que ens porta a coneixer-nos millor, facilitant l'aprenentatge de competències útils per a la vida i el propi desenvolupament personal.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Tal vegada...

Bon dia,

Crec que tots coneixem persones apassionades de l'ensenyament, i n'estam coneguent més en aquests moments.

Avui he parlat amb una amiga professora de secundària, d'un institut del govern francès a Barcelona. Aquestes escoles són petites delegaciones del sistema d'ensenyament d'allà, amb el curriculum i metodologia com es fa al mateix territori francès. La família d'aquesta amiga és originàriament d'Almeria, pero van anar cap a Paris quan ella tenia uns 3 anys, i es considera de tots dos llocs.

Es va llicenciar en Biologia i s'ha dedicat a l'ensenyament. Avui parlant, comentava que estava cansada perquè ha estat avaluant tota la tarda, al centre mateix, i ha esmentat que també "tenen molts de projectes". S'han activat els meus sensors quan he sentit la paraula màgica, "ensenyar per projectes"! En dir-li, m'ha explicat que porten més de vint anys treballant qüotidiànament en base a competències, uns 5 ó 6 treballant per projectes, i ara comencen amb la "tâche complexe" (les condicions i alguns exemples en anglès aquí). Es una activitat de tasques múltiples, on els alumnes resolen preguntes o problemes on necessiten alhora coneixements i competències de diverses assignatures, aplicats per a resoldre'ls a classe.

Ella n'està molt orgullosa, perquè això es fa al sistema educatiu francés en conjunt, i a més les diferents àrees de coneixement tenen equips psicopedagògics a nivell nacional que preparen material pels professors, exercicis, experiències... i sembla que l'equip dels biòlegs ès dels més innovadors, està molt contenta amb el material que els hi arriba. També sé que ella ha passat molts caps de setmana fent disseny curricular, preparant presentacions i coses pes "seus" alumnes d'aquell moment.

M'ha parlat d'un cas que li agrada d'entre altres que hi ha a l'escola pública catalana, l'Escola Martinet, on es treballa també per projectes i amb metodologia innovadora. M'agradaria molt anar-hi a veure com treballen. Serà possible, tal vegada...

No puc deixar d'obrir els ulls més i més davant tanta vida, tanta intel.ligència aplicada amb el cor.

I es veu com una tendència des de fa molts anys, des de la Nova Escola educativa a començament del segle XX, quan es va començar a parlar de mirar a l'alumne, d'escoltar a l'alumne, a pensar en el que pot facilitar que sorgeixi la necessitat d'aprendre. Hi ha moltes coses que ara ens semblen qüotidianes, com les cadiretes i taules a mida des nens, que comentàvem avui a una classe, o materials per aprendre tot jugant... llavor hi ha altres conceptes i estris educatius que encara no ens han arribat. Arribaran, tal vegada...

Hi ha molta gent així a tot arreu, persones que investiguen i donen temps de la seva vida per millorar l'experiència d'aprenentatge dels seus alumnes. Un exemple que hem vist a clase és el de Siemens, aplicant les noves tecnologies de xarxes socials i de coneixement, reflexionant envers el seu paper com a professor, i si és el d'un aprenent avançat que pot donar la mà als que van arribant. A l'article que citem parla d'autors com Darken, qui treballa amb entorns virtuals a classe. També s'ha esmentat Steve Wheeler, qui actualment investiga entre d'altres les possibilitats d'ensenyament mitjançant Smartphones, mentre es va en transport públic o s'espera un avió. Hi ha tants d'exemples! I ens inspiraran, tal vegada...


Fotografia: Elaboració própia
 
"Centres d'Educació de Persones", cada mestre n'és un, començant per educar-se a sí mateix. I cada família, cada oficina, cada carrer, cada company...

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Què saps fer?

Bon dia,

T’han explicat com nadar. Saps nadar pes dir d’això?

Idò has de nadar tant si saps com si no, més val espavilar!

Al’hora d’aprendre, les noves tecnologies s’assemblen una mica al que feim en aprendre a nadar. Et poden dir com es fa, et poden sostenir els primers moments perquè no t’ofeguis, i et poden advertir que no vagis a tal lloc, o no te'n vagis endins. A partir d’aquí, has de bracejar tú mateix/a. I aniras tan lluny com gestionis les teves capacitats, que aniran millorant amb l’experiència, és a dir, nadant molt, a molts de llocs, i amb gent diferent.

Sea

En aquest moment, la docència és un oceà tumultuós. Hi ha gegants que des de fa cent anys diuen que es llaüts són molt polits per passejar, però que ara necessitam motors diferents. Els que han començat a nadar fa uns quants anys, i els que els segueixen, esforçant-se en anar més enllà d'on els hi van dir que podien arribar, ens recorden noms com el de Dewey i la Nova Escola, que ara recuperen, amplien i actualitzen autors com Perrenaud i Zabala, enriquint-los amb molts de conceptes nous.

Tenim una bona base per treballar, però la mar segueix remoguda. Necessitam motors actualitzats, que en el cas de l’ensenyament serien les noves tecnologies de l’informació i la comunicació. Una aplicació completa de les possibilitats actuals d’aquestes eines als ensenyaments obligatoris, i també als altres ensenyaments formals, informals d’aula i informals de xarxa, canviaria el mon d’un dia per l’altre.

Si la mar està remoguda, per què no actuam? A què tenim por? Com diria Noam Chomsky parlant en un vídeo afegit al bloc d'una companya, potser no volem sortir de la nostra comoditat. Ens agrada mantenir els mateixos esquemes mentals, això sí, embolicats en llumetes i botons.

Els visionaris, els idealistes, ho donen tot perquè una eina minoritària en aquest moment passi a ser quotidiana. Sembla que tothom parla de noves tecnologies, tothom usa telèfons, iPads, televisors intel.ligents... per l'oci. L’amplificació del coneixement mitjançant les xarxes segueix essent cosa de poca gent, encara que la omnipresència dels aparells a tot arreu ens faci pensar el contrari.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

Què has après?

Bon dia,

Ens diuen que l'aprenentage poden ser coneixements de tota mena, que es reben amb tots el sentits.

El següent vídeo m'ha fet pensar en això, en tot el que es pot transmetre essent professor, essent persona.


dimarts, 15 d’octubre de 2013

Agraïment

Bon dia,

Com deia Tonucci, molts voldrien el que a nosaltres ens feia tanta peresa de petits: poder anar encara que fos un dia a l'escola.

A la meva família, la meva àvia materna tot just llegia una mica, i la seva filla més gran, gens. De les filles, les dues següents són mestres... a la vida tot té un equilibri.

A molts altres països es troben en aquesta situació actualment, i les noies segueixen tenint especials dificultats. Per això he triat una fotografia optimista en aquest sentit, d'un grup de nenes palestines amb la motxil.la escolar a l'esquena.

School girls, rural West Bank

Fotografia trobada a CreativeCommonsSearch/Flickr, compartida per l'usuari 'delayed gratification'.

L'agraïment és per a totes les persones que fan això possible, a casa nostra i al món. Nosaltres no hem après tot sols, hi ha cents de persones que participaren i participen, directa o indirectament, en la formació que ens ha permès ser qui som a dia d'avui. I és polit ser sensible al fet que molta gent està dedicada a fer crèixer aquest regal que li han donat, ensenyant als altres o facilitant que arribin fins a la porta d'una escola, permetent-lis rebre el regal del coneixement, l'herència humana.

Presentació...

Bon dia

Què es aprendre? Què te a veure aprendre amb la vida? I amb construir un món millor?

De vegades, comences a fer alguna cosa sense saber molt bé per què, i et trobes un món de possibilitats i enriquiment.

La meva experiència professional ha anat més adreçada als estudis primers que vaig realitzar, d'Economia a la Universitat de Barcelona, i en aquesta ciutat vaig començar també. En canvi, hi ha molts de mestres a la meva família, i sempre sempre un amor per aquesta professió i per ser útils. Pot ser per això he acabat "caient"...

Os desitjo un bon curs a tots, i que aprenguem a ensenyar, a transmetre desde el cap i des del cor.