Polit

Bon dia,

Un llibre de dibuix em va ensenyar a veure bellesa en la soca d'un arbre, en un munt de tubs amuntegats, en els patrons que es repeteixen a la natura.


Fotografia: elaboració pròpia

Potser el mestre ès qui mostra les coses bones de la vida, allò en que no t'hauries fixat, allí on no hauries arribat.

Dels mestres antics, alguns deien: Si passa alguna cosa polida enmig d'un bosc on ningú ho veu, o algú té una acció polida envers un altre sense que hi hagi testimonis, ès polit? Tenim el concepte de bellesa com una cosa que necessita ulls que ho vegin per existir, igual que el color requereix una estructura dels ulls molt concreta, condicions de llum, etc. per vore'l. Potser hi ha moltes formes de bellesa, com diria Antoine de Saint-Exupéry, "invisibles als ulls", encara que sí visibles amb els ulls del cor.

Com ja hem dit aquí i a un post anterior, el mestre és a tot arreu i per a tots, només hi ha que tenir els ulls oberts.



"Viatge Interior" - Elaboració pròpia

En l'actualitat, associam coneixement amb llocs tancats, potser hem d'ampliar la nostra mentalitat, tinguent en compte que no existeixen les veritats en bloc. El mateix concepte d'intel.ligència i capacitat personal va canviat a mesura que es fan nous descobriments. M'interessa molt el concepte d'intel.ligències múltiples de Howard Gardner, crec que ens porta a coneixer-nos millor, facilitant l'aprenentatge de competències útils per a la vida i el propi desenvolupament personal.

Tal vegada...

Bon dia,

Crec que tots coneixem persones apassionades de l'ensenyament, i n'estam coneguent més en aquests moments.

Avui he parlat amb una amiga professora de secundària, d'un institut del govern francès a Barcelona. Aquestes escoles són petites delegaciones del sistema d'ensenyament d'allà, amb el curriculum i metodologia com es fa al mateix territori francès. La família d'aquesta amiga és originàriament d'Almeria, pero van anar cap a Paris quan ella tenia uns 3 anys, i es considera de tots dos llocs.

Es va llicenciar en Biologia i s'ha dedicat a l'ensenyament. Avui parlant, comentava que estava cansada perquè ha estat avaluant tota la tarda, al centre mateix, i ha esmentat que també "tenen molts de projectes". S'han activat els meus sensors quan he sentit la paraula màgica, "ensenyar per projectes"! En dir-li, m'ha explicat que porten més de vint anys treballant qüotidiànament en base a competències, uns 5 ó 6 treballant per projectes, i ara comencen amb la "tâche complexe" (les condicions i alguns exemples en anglès aquí). Es una activitat de tasques múltiples, on els alumnes resolen preguntes o problemes on necessiten alhora coneixements i competències de diverses assignatures, aplicats per a resoldre'ls a classe.

Ella n'està molt orgullosa, perquè això es fa al sistema educatiu francés en conjunt, i a més les diferents àrees de coneixement tenen equips psicopedagògics a nivell nacional que preparen material pels professors, exercicis, experiències... i sembla que l'equip dels biòlegs ès dels més innovadors, està molt contenta amb el material que els hi arriba. També sé que ella ha passat molts caps de setmana fent disseny curricular, preparant presentacions i coses pes "seus" alumnes d'aquell moment.

M'ha parlat d'un cas que li agrada d'entre altres que hi ha a l'escola pública catalana, l'Escola Martinet, on es treballa també per projectes i amb metodologia innovadora. M'agradaria molt anar-hi a veure com treballen. Serà possible, tal vegada...

No puc deixar d'obrir els ulls més i més davant tanta vida, tanta intel.ligència aplicada amb el cor.

I es veu com una tendència des de fa molts anys, des de la Nova Escola educativa a començament del segle XX, quan es va començar a parlar de mirar a l'alumne, d'escoltar a l'alumne, a pensar en el que pot facilitar que sorgeixi la necessitat d'aprendre. Hi ha moltes coses que ara ens semblen qüotidianes, com les cadiretes i taules a mida des nens, que comentàvem avui a una classe, o materials per aprendre tot jugant... llavor hi ha altres conceptes i estris educatius que encara no ens han arribat. Arribaran, tal vegada...

Hi ha molta gent així a tot arreu, persones que investiguen i donen temps de la seva vida per millorar l'experiència d'aprenentatge dels seus alumnes. Un exemple que hem vist a clase és el de Siemens, aplicant les noves tecnologies de xarxes socials i de coneixement, reflexionant envers el seu paper com a professor, i si és el d'un aprenent avançat que pot donar la mà als que van arribant. A l'article que citem parla d'autors com Darken, qui treballa amb entorns virtuals a classe. També s'ha esmentat Steve Wheeler, qui actualment investiga entre d'altres les possibilitats d'ensenyament mitjançant Smartphones, mentre es va en transport públic o s'espera un avió. Hi ha tants d'exemples! I ens inspiraran, tal vegada...

Fotografia: Elaboració própia

 

"Centres d'Educació de Persones", cada mestre n'és un, començant per educar-se a sí mateix. I cada família, cada oficina, cada carrer, cada company...

Què saps fer?

Bon dia,

T’han explicat com nadar. Saps nadar pes dir d’això?

Idò has de nadar tant si saps com si no, més val espavilar!

Al’hora d’aprendre, les noves tecnologies s’assemblen una mica al que feim en aprendre a nadar. Et poden dir com es fa, et poden sostenir els primers moments perquè no t’ofeguis, i et poden advertir que no vagis a tal lloc, o no te'n vagis endins. A partir d’aquí, has de bracejar tú mateix/a. I aniras tan lluny com gestionis les teves capacitats, que aniran millorant amb l’experiència, és a dir, nadant molt, a molts de llocs, i amb gent diferent.



En aquest moment, la docència és un oceà tumultuós. Hi ha gegants que des de fa cent anys diuen que es llaüts són molt polits per passejar, però que ara necessitam motors diferents. Els que han començat a nadar fa uns quants anys, i els que els segueixen, esforçant-se en anar més enllà d'on els hi van dir que podien arribar, ens recorden noms com el de Dewey i la Nova Escola, que ara recuperen, amplien i actualitzen autors com Perrenaud i Zabala, enriquint-los amb molts de conceptes nous.

Tenim una bona base per treballar, però la mar segueix remoguda. Necessitam motors actualitzats, que en el cas de l’ensenyament serien les noves tecnologies de l’informació i la comunicació. Una aplicació completa de les possibilitats actuals d’aquestes eines als ensenyaments obligatoris, i també als altres ensenyaments formals, informals d’aula i informals de xarxa, canviaria el mon d’un dia per l’altre.

Si la mar està remoguda, per què no actuam? A què tenim por? Com diria Noam Chomsky parlant en un vídeo afegit al bloc d'una companya, potser no volem sortir de la nostra comoditat. Ens agrada mantenir els mateixos esquemes mentals, això sí, embolicats en llumetes i botons.

Els visionaris, els idealistes, ho donen tot perquè una eina minoritària en aquest moment passi a ser quotidiana. Sembla que tothom parla de noves tecnologies, tothom usa telèfons, iPads, televisors intel.ligents... per l'oci. L’amplificació del coneixement mitjançant les xarxes segueix essent cosa de poca gent, encara que la omnipresència dels aparells a tot arreu ens faci pensar el contrari.

Què has après?

Bon dia,

Ens diuen que l'aprenentage poden ser coneixements de tota mena, que es reben amb tots el sentits.

El següent vídeo m'ha fet pensar en això, en tot el que es pot transmetre essent professor, essent persona.

Presentació...

Bon dia

Què es aprendre? Què te a veure aprendre amb la vida? I amb construir un món millor?

De vegades, comences a fer alguna cosa sense saber molt bé per què, i et trobes un món de possibilitats i enriquiment.

La meva experiència professional ha anat més adreçada als estudis primers que vaig realitzar, d'Economia a la Universitat de Barcelona, i en aquesta ciutat vaig començar també. En canvi, hi ha molts de mestres a la meva família, i sempre sempre un amor per aquesta professió i per ser útils. Pot ser per això he acabat "caient"...

Os desitjo un bon curs a tots, i que aprenguem a ensenyar, a transmetre desde el cap i des del cor.