dijous, 5 de desembre del 2013

El final és el començament

Bona tarda,

Diu Tonucci:

Els bons mestres han sigut desobedients. Sempre he pensat

que no es pot millorar l’escola a base de lleis. No podem fer

que un mal mestre siga un bon mestre només aplicant una llei.

I una mala llei no obliga un bon mestre a fer una mala escola.
 

 


I diu també:

Estic convençut que l’aprenentatge hauria de ser fàcil, atractiu

i interessant. Però no és que jo ho desitge,

és que, o és així o no és.  

Tot això i més aquí.


Llegint-ho, pensava que és un bon resum del que m'emporto d'aquesta asisgnatura, el que una coneguda en diu "sensación de manantial". Alguna cosa dins meu ha començat a brollar en plantejar-me com he arribat a aprendre, què he après realment, com es transmet el coneixement entre les persones, com aprenem de l'entorn i, sobre tot, el vincle que hi ha entre educació i ser persona. S'ha obert una porta, i és independent del que passi en el futur.

Hi ha un altre concepte que he ampliat: l'agraïment. Hi ha una web educativa interessant, TED-Ed / Lessons worth sharing, que difon vídeos educatius apareguts a YouTube, i on trobau vídeos que no os esperau per aquesta assignatura, com el que parla d'aquest tema de ser agraïts a la vida. És en un anglès molt bo d'entendre:




I gràcies companys!! Al llarg d'aquestes classes, he pogut apreciar la qualitat humana i profesional de cadascun de vosaltres (i cadascun dels profes!!).


El cant dels ocells

A classe hem fet debats mitjançant una eina TIC de petit format: el Twitter. Donat que s'ha de transmetre alguna informació en 140 lletres, el nom és del més apropiat, és un xiulet per cridar l'atenció.

Ens van crear la hashtag #edubate, i hem anat enviant missatges de suport envers el sistema educatiu tradicional (amb exàmens, deures i memorització) i envers nous sistemes (per exemple, conceptes amb treball en grups i alumnes que construeixen el seu procès d'ensenayment). Canviàvem de postura argumental per torns.

Ha estat sorprenent, perquè la primera impressió és no poder desenvolupar les idees en el format dels tuits, donat el límit de text, però en realitat això potencia el missatge. Has de resumir el que les persones de parla anglesa dirien: 'What's your point?'

Per això, l'eina Twitter fomenta les intel.ligències múltiples, donat que s'ha de sintetitzar la informació que es dona (intel.ligència de lectoescriptura), i a més es poden emmagatzemar vídeos i fotografíes pròpies i d'altres persones (intel.ligència visual-espacial), entre d'altres Per exemple, al compte Twitter a que es refereix l'anterior enllaç, el de Loic Le Meur, promotor de Le Web. Aquest autor i divulgador de les TIC prefereix Twitter a Facebook, donat que el contingut llarg es pot afegir mitjançant enllaços, i té un per a ell invaluable motor de recerca.

Totes aquestes característiques fan que Twitter funcioni realment com una potent xarxa per compartir informació, ja editada i comentada, que es transmet de manera significativa, donat que et suscrius als missatges que dessitjes rebre de persones determinades. Aquests missatges manifesten opinions documentades, o basades en la pròpia experiència, pel que qui els envia considera que poden ser rellevants o d'interès pels seus seguidors. I el concepte de 'seguidor' també fa que es tingui més cura amb la informació que es transmet, es 'cuida' a un grup de persones interessades en el que tens a dir, se'ls hi ofereixen coses bones.

De les persones que he començat a seguir a Twitter des que va començar l'activitat de debat, un dels meus preferits es l'esmentat abans, Loic Le Meur. Ell sol parlar de noves tecnologies aplicades a la vida real, al creixement global de les persones per mitjà del coneixement, i també de vegades res relaxa i retuiteja petites joies com aquesta:

 
Ho haviem esmentat a un post anterior, on es parlava de les investigacions de Siemens, i no ens cansem de esmentar que agraïm poder veure persones així d'innovadores i sense por, que realment fan avançar la raça humana.