dijous, 5 de desembre del 2013

El final és el començament

Bona tarda,

Diu Tonucci:

Els bons mestres han sigut desobedients. Sempre he pensat

que no es pot millorar l’escola a base de lleis. No podem fer

que un mal mestre siga un bon mestre només aplicant una llei.

I una mala llei no obliga un bon mestre a fer una mala escola.
 

 


I diu també:

Estic convençut que l’aprenentatge hauria de ser fàcil, atractiu

i interessant. Però no és que jo ho desitge,

és que, o és així o no és.  

Tot això i més aquí.


Llegint-ho, pensava que és un bon resum del que m'emporto d'aquesta asisgnatura, el que una coneguda en diu "sensación de manantial". Alguna cosa dins meu ha començat a brollar en plantejar-me com he arribat a aprendre, què he après realment, com es transmet el coneixement entre les persones, com aprenem de l'entorn i, sobre tot, el vincle que hi ha entre educació i ser persona. S'ha obert una porta, i és independent del que passi en el futur.

Hi ha un altre concepte que he ampliat: l'agraïment. Hi ha una web educativa interessant, TED-Ed / Lessons worth sharing, que difon vídeos educatius apareguts a YouTube, i on trobau vídeos que no os esperau per aquesta assignatura, com el que parla d'aquest tema de ser agraïts a la vida. És en un anglès molt bo d'entendre:




I gràcies companys!! Al llarg d'aquestes classes, he pogut apreciar la qualitat humana i profesional de cadascun de vosaltres (i cadascun dels profes!!).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada